VER MEMORIA DEL CLUB TEMPORADA 2010-2011
El Club Waterpolo Figueres es va fundar el dimecres 5 de setembre de 2007. Els socis fundadors van ser:
Pablo Garcia Manitz, Oriol Molero Homs, Eric Garcia Cisneros, Eduard Quer Barnadas, Antonio Baños Miro, Pilar Marcos Castro, Pilar Molina Lozano, Damian Lobato Galan, Xavier Domènech Rodriguez, Nestor Devesa, Jesus del Rio Almirantearena, Joana Sánchez Pérez i Caterina Casanovas Llaona.
Aquests socis fundadors eren jugadors, pares i mares, del Club Natació Figueres que en veure el poc interès que la junta mostrava pel waterpolo van decidir escindir-se i fundar aquest nou club.
Club Natació Figueres
La temporada 2006-07 havia acabat, amb l’anunci de la marxa del director tècnic del club i de tots els entrenadors. Aquesta marxa estava deguda a les diferències que hi havia sobre la manera de gestionar el club entre tècnics i membres de la junta directiva. La junta no es va posar d’acord amb els tècnics i no va consultar els socis en aquesta decisió sinó que va fer us de l’autoritat i es va posicionar de manera inflexible en vers la proposta dels entrenadors. A finals del més de juliol la junta convoca a una reunió als membres de la secció de waterpolo, on no es convoca a tots els socis, i se’ls fa saber la marxa dels entrenadors. Tot seguit, exposen una sèrie de condicions que els waterpolistes han de complir per fer viable la inscripció d’algun dels equips a la competició. Tanmateix se’ls informa que a finals del més d’agost es convocarà una reunió per informar de la planificació de la nova temporada.
El més d’agost s’acaba sense que hi hagi cap notícia del Club Natació. Durant aquest temps es succeeixen les trucades a l’anterior director tècnic i entrenador, Pablo Garcia, on els jugadors i pares manifesten els seu nerviosisme ja que no reben cap convocatòria de reunió i veuen com els altres clubs de la comarca inicien els entrenaments.
Aleshores Pablo Garcia decideix enviar un correu electrònic, demanant explicacions i manifestant la intenció que tenen els waterpolistes de continuar pràcticant aquest esport. En aquest correu es demana el dia d’inici dels entrenaments, si han contactat amb David Arroniz, ja que en la memòria que havia deixat a final de la temporada i constava el seu telèfon i hi havia un informe recomanant-lo com a entrenador, o si havien trobat un altre entrenador.
La resposta de la junta no es va fer esperar i va recordar, que com ja s’havia dit a la reunió de final de temporada, per inscriure un equip a competició o contractar un nou entrenador s’havien de complir els següents tràmits:
“En la darrera reunió amb la SECCIÓ de waterpolo la Junta va deixar clar
davant els socis assistents que la temporada vinent cada secció
sufragaria les despeses de la seva activitat. Es va informar que una
vegada avaluats els costos de la temporada passada (arbitratges,
entrenadors....) resultava que per ser viable es necessitaven un mínim
de 13 jugadors fixos per cada equip, amb un compromís de permanència
signat fins a final de temporada (pagant la quota de secció íntegra) i
els contractes amb un o varis patrocinadors que subvencionin la part de
despeses no coberta per les quotes.
Fins a la data aquesta Junta no ha rebut cap proposta de constitució
d'equip o de patrocinadors de l'activitat de waterpolo per part dels
socis/jugadors afectats o interessats. La busqueda o contractació d'un
entrenador de waterpolo per part del CNF, com és lògic, aniria precedida
del compliment dels requisits anteriors per a la viabilitat del projecte
d'inici de temporada 2007-2008.”
LA JUNTA DIRECTIVA
CLUB NATACIÓ FIGUERES
Un cop havia llegit la resposta, Pablo Garcia va trucar als jugadors i pares que l’havien trucat i van quedar en trobar-se a la piscina municipal.
Davant els assistents es va llegir la resposta que havia donat la junta, i fins i tot es van donar còpies amb el correu íntegre. La gent va mostrar la seva indignació davant aquesta resposta. Aleshores Pablo Garcia i Oriol Molero van exposar dos possibilitats:
Aconseguir amb la major brevetat possible les condicions que demanava la Junta del CNF, per tal d’iniciar la pretemporada i inscriure els equips a competir.
Iniciar els tràmits per la fundació d’un nou club, gestionat per els mateixos waterpolistes.
La votació va ser a mà alçada, i la gran majoria va votar la segona opció. Tot i que tots sabien el risc d’aquesta decisió ja que hi havia un termini de 10 dies per inscriure l’equip.
Els següents dies van ser una autèntica bogeria pels encarregats de fer els tràmits, ser Oriol Molero i Pablo Garcia. En primer lloc, es van trobar amb el tècnic d’esports de l’Ajuntament de Figueres, Joaquim Rodriguez, a qui van exposar la situació. Quim Rodriguez, els va recomanar mirar una possibilitat d’entesa amb el Club Natació, però ells van recalcar que la decisió estava presa i que estaven disposats a fundar aquest nou club. Aleshores els va explicar els tràmits a realitzar per inscriure el club al Registre d’Entitats de la Secretaria General de l’Esport.
Dimecres 5 de setembre del 2007, neix el Club Waterpolo Figueres.
El dimecres 5, es van tornar a trobar els jugadors de waterpolo i pares a la sala de reunions del Pavelló Municipal. Es van redactar els estatuts i es va omplir l’Acta de Constitució, i es va votar la primera junta directiva:
President: Jesús del Rio.
Sots-Presidenta: Pilar Molina.
Secretaria: Caterina Casanovas.
Tresorer: Éric Garcia.
Vocal 1er: Oriol Molero.
Vocal 2on: Pilar Marcos.
El dia següent, Oriol Molero i Pablo Garcia, van entregar presencialment la documentació necessària al Registre d’Entitats. Van portar una còpia a Hisenda per tal d’obtenir el NIF i van acudir a les oficines de la Federació Catalana de Natació per tal d’inscriure l’entitat.
Primers Nervis
La FCN, els informa que no es pot inscriure el club fins que el registre d’entitats no verifiqui la documentació i inscrigui el club al registre.
Tornen a presentar-se al Registre d’Entitats, i se’ls informa que aquesta documentació no es tramitarà com a mínim fins al cap de 6 mesos, ja que hi ha moltes altres entitats que estan al davant i que fa mesos que esperen la documentació. De manera que se’n tornen a Figueres convençuts que no podrien jugar aquesta temporada.
Al dia següent, es tornen a trobar amb Joaquim Rodriguez i li expliquen la situació. Rodriguez torna a proposar la possibilitat d’un retrobament amb el Club Natació. Ells valoren la situació, però veuen molt difícil aconseguir les condicions que demanava el CNF, i temen que tot i aconseguir-ho la junta no compleixi la seva paraula.
Aleshores Pablo Garcia torna a trucar al registre i demana pel màxim responsable de l’organisme. Es citen pel dia següent al matí, de manera que l’Oriol i en Pablo tornen cap a Barcelona per mirar de buscar uns solució.
En Pablo havia demanat al responsable del registre una solució per aquest cas, ja que “tot un equip no es podia quedar un any sense jugar i s’ha de buscar la manera d’arreglar-ho, sigui la que sigui”, va demanar que es donés prioritat al club de waterpolo per tramitar la documentació, però van respondre que era impossible. Tot i això, el responsable del registre havia estat investigant i va trobar una llei en la qual un club es pot adherir durant un any a la federació de l’esport corresponent, i durant aquest temps ha de inscriure el club al registre per poder estar inscrit a la federació. Els clubs adherits no tenen dret a participar en les assemblees de la federació però si a disputar els campionats corresponents.
Amb aquesta informació es dirigien novament a la FCN. Aleshores expliquen això a la responsable de la secretaria, però se’ls diu que no, que no poden competir fins que el club no tingui número de registre. És en aquest moment quan sol·liciten parlar amb el Gerent de la Federació. Aquest els atén i ja està al corrent de la situació, ja que l’havien informat. I reitera que un club no es pot competir fins que no està inscrit. Davant d’ell Pablo truca al responsable del registre, i aquest, que ha continuat investigant, explica en quin punt dels estatuts de la Federació apareix aquesta informació. Aleshores el gerent de la FCN revisa aquesta informació, i per primer cop diu que és correcte i que durant aquesta temporada el Club Waterpolo Figueres està adherit a la Federació i per tant pot disputar les competicions pertinents.
D’aquesta manera, l’Oriol i en Pablo tornen a Figueres amb la certesa que el Club Waterpolo Figueres podria iniciar la seva primera campanya.
El mateix dia es tornen a reunir amb el tècnic d’esports de l’ajuntament i sol·liciten la piscina per poder realitzar els entrenaments. Com que el Club Natació també ha sol·licitat la piscina per fer entrenaments de waterpolo d’un equip que no té, només tenen dos dies a la setmana per realitzar els entrenaments.
El mateix dia al vespre es reuneixen a Roses amb el president Jesus del Rio i amb el David Arroniz per fer-li una proposta per entrenar el primer equip del nou club. El David es mostra amb ganes d’afrontar aquest nou repte, i els demana uns dies per mirar si pot assumir aquest compromís. Molt aviat els dona resposta i s’inicien els entrenaments. Els entrenaments son diaris, i els dies que no tenen piscina fan entrenament físic o van a entrenar amb el Banyoles, Anglès o Olot. El Natació no realitza ni un sol entrenament de waterpolo en aquest període.
Tornen els nervis
El següent pas per poder competir era la tramitació de la llicència federativa. Els jugadors omplen el formulari de sol·licitud de llicència i l’Oriol i el Pablo els porten presencialment a la Federació. Un cop allà la responsable de llicències els explica que és necessària la baixa federativa que ha de donar el Club Natació.
Aleshores el President Jesús del Rio, sol·licita la baixa al president del Natació. Aquest es nega, i insisteix a dir que havien de mirar d’entendres, que el Club Natació si que volia fer waterpolo... Al final de la discussió queden que els propers dies es reuniria la junta del CNF i prendrien una decisió.
La resposta del Natació va ser surrealista. Van enviar un burofax als jugadors dient que estaven obligats a assistir als entrenaments de waterpolo amb el Club Natació i que si no se’ls aixecaria un expedient.
Els jugadors no entenien, que si en el correu electrònic havien dit que si no es complien una sèrie de condicions no es buscaria entrenador i no s’inscriuria l’equip, i llavors ja tenien l’equip inscrit i ja tenien un entrenador.
També era sorprenent que un club on hi formes part voluntàriament amenacés als jugadors dient que estaven obligats a assistir a l’entrenament. Encara més quan en els seus propis estatuts deia que per perdre la condició de soci només s’havia de comunicar per escrit o deixar de pagar la quota, cosa que ja havien fet.
Amb aquesta situació, Pablo Garcia torna a anar a la Federació per exposar-li la situació al Gerent. El gerent li explica que tenen raó, ja que el club natació està obligat a donar la baixa als jugadors tot i que pot reclamar els drets de formació. Aquests drets de formació, els jugadors podien al·legar que ja els havien pagat amb les quotes que tot aquest temps havien pagat al CNF, i que un jutge els acabaria donant la raó però que durant el temps que durés el procés no podrien competir. Així doncs, s’havien de posar d’acord amb el Natació si no es volia perdre un any.
Veient aquesta situació es va demanar una reunió amb la junta directiva del CNF i el regidor d’esports de l’ajuntament de Figueres. Aquesta reunió va convertir-se en una gran discussió ja que els waterpolistes quedaven indignats sentint les mentides que els dirigents del Natació deien repetidament. La reunió va acabar amb un missatge del regidor als presidents de ambdues entitats insistint en què s’havia de buscar una solució al conflicte.
Finalment, el dia abans de què s’acabés el termini per presentar la baixa, la junta del Club Natació Figueres va accedir a donar la baixa als jugadors a canvi de la quantitat de 100€ que els jugadors van pagar de la seva butxaca. Van donar la baixa a tots els jugadors excepte a Pablo Garcia, a qui ni donaven la baixa ni permetien competir amb el CNF. Tot i que al ser major de 23 anys no necessitava la baixa i també va poder tramitar la llicència.
Per fi el Club Waterpolo Figueres estava inscrit al campionat i ambla llicència tramitada de tots els seus jugadors. Com que el CNF havia incomplert la normativa d’us d’instal·lacions al no haver fet cap entrenament durant 15 dies l’ajuntament va adjudicar tots els dies d’entrenaments de waterpolo al CWF.
Bocata Feliz, Vitaldent i Decathlon
Un cop assolits els tràmits burocràtics, el següent pas era buscar patrocinadors per tal de fer viable econòmicament l’activitat. L’Oriol i el Pablo van proposar a la junta del Waterpolo Figueres finançar l’activitat de waterpolo a través de patrocinadors, de manera que els jugadors del 1er equip no haguessin de pagar quota per practicar aquest esport.
Es va parlar amb molts patrocinadors, i tot i que hi havia mots interessats les propostes de patrocini no acabaven de ser prou interessants pel club. El primer patrocini que es va tancar va ser amb Cliniques Vitaldent Figueres, que va aconseguir la Caterina Casanovas i que va convertir-se en un dels patrocinadors importants del club.
El segon va ser Decathlon Figueres, que a través del seu director l’Eduard, van aportar 1600€ en roba esportiva per fer l’equipació oficial del club.
Per últim, l’Oriol va pensar parlar amb el Bocata Feliz. Van fer una reunió amb el Fernando, que va confiar plenament amb aquests joves i es va convertir en el patrocinador principal del club aportant la quantitat de 9000€.
A part d’aquests grans patrocinadors, cada jugador va portar un patrocinador per els cartells anunciants del waterpolo.
Amb aquests ingressos de patrocini la temporada estava coberta i ja només quedava iniciar el campionat.
